CIPRIANOS MARTOS JIMENEZ. Militant antifranquista mort a mans de la Guàrdia Civil

(Maldonadillo, abril-maig de 1942 / Reus, 17-9-1973)

ESPAIS DE REPRESSIÓ FRANQUISTA

“L’amor ha vençut l’oblit”
Immaculada Martos, neboda de Cipriano, Huétor-Tájar, 3 de juny de 2023

De Granada a Sabadell
Cipriano Martos era el segon fill d’una família pagesa formada per la mare, Francisca Jiménez Sillero; el pare, José Martos Soldado; tres germans més (Antonio, el gran, Juan José i Manuel), i dues germanes, Francisca i Carmen. Es va criar en l’entorn rural de l’Andalusia deprimida de la postguerra, dominada pels cacics, on la fam i la misèria comportaven un malviure constant. De ben jove va començar a treballar de jornaler. Entre el juliol de 1964 i l’octubre de 1965 hagué de fer el servei militar al Pirineu aragonès i, un cop llicenciat, continuà treballant ocasionalment de jornaler i paleta.
A l’estiu de 1966 decidí marxar per primera vegada a Sabadell, on vivia una familiar, a la recerca d’un millor futur. S’instal·là a Ca n’Oriac, aleshores un barri suburbial i força degradat situat al nord de la ciutat, on vivien més de 14.000 persones. De seguida trobà feina i va treballar en una fàbrica tèxtil.
Per l’abril de 1967 hagué de tornar a Andalusia per motius familiars, però a l’estiu de 1969 marxà de nou a Sabadell i, amb el seu germà Antonio, s’instal·laren altra vegada a Ca n’Oriac, a casa d’una cosina. A partir d’aleshores va anar enllaçant un munt de feines temporals en el ram del tèxtil i de la construcció.

Militància antifranquista: de Sabadell a Barcelona
Cap al 1970 començà la seva politització i militància, juntament amb altres joves del barri. Per mitjà de les CCOO, s’afilià primer al Partit Comunista d’Espanya marxista-leninista (PCE ml, fundat el 1964) i després al Front Revolucionari Antifeixista i Patriòtic (FRAP, fundat el 1971), unes de les formacions antifranquistes més combatives del moment. Els elements estratègics fonamentals d’aquestes organitzacions eren la lluita contra l’imperialisme nord-americà i la defensa de la República espanyola. Cipriano participà en diferents accions de propaganda i manifestacions, la més sonada de les quals fou la del 28 de febrer de 1971, una manifestació de caràcter marcadament anti-ianqui.
Cipriano no trigà a quedar engolit per la clandestinitat, anà canviant de domicili (barris de la Plana del Pintor, de Torre-romeu...) i progressivament s’anà apartant de la família.
Arran d’un atracament a l’armeria Permanyer, comès per membres del partit, alguns companys de la seva cèl·lula foren detinguts i altres fugiren. Ell va haver de canviar de cèl·lula i s’enquadrà en un grup de Campoamor i la Creu de Barberà, on va continuar participant en manifestacions llampec, repartiment d’octavetes i pintades reivindicatives. Cap al maig de 1971 se separà de les cèl·lules de Sabadell i se n’anà a viure a l’Hospitalet de Llobregat, des d’on col·laborà amb l’aparell de propaganda de Barcelona. El 8 de setembre de 1971 participà en una gran manifestació contra la VI Flota estatunidenca, en la qual es produïren moltes detencions i alguns companys seus van ser detinguts. Ell en sortí i al cap de poc, entre el gener i febrer de 1972, i va marxar a Huétor Tájar (Granada), per qüestions de seguretat; però al mes de març tornà a Catalunya i treballà en diverses empreses tèxtils i de la construcció del Vallès, tot comprometent-se cada vegada més amb la seva militància i acció clandestines i amb un primer nom de guerra reconegut de “José”.

Reus: detenció, tortura i assassinat
A la primavera de 1973 Cipriano fou destinat a una cèl·lula que s’havia creat a l’estiu del 1972 a Reus, per tal de reforçar la creació d’un nou comitè pro-FRAP a la zona de Tarragona, per fer accions reivindicatives en l’àmbit rural i també en contra del turisme. Aleshores ja tenia una altre nom de guerra: “Díaz”. A Reus treballava de paleta i encofrador en una constructora local.
Cipriano va ser detingut a Reus el 25 d’agost de 1973, després d’haver participat en una acció de propaganda en una de les fàbriques tèxtils més importants d’Igualada, quinze dies abans. Ell i els seus companys van ser denunciats per un informant de la policia que va identificar el cotxe en què viatjaren. Va ser traslladat a la caserna de la Guàrdia Civil de Reus i estigué detingut durant 50 hores. Va ser durament interrogat i torturat i, finalment, se l’obligà a ingerir àcid sulfúric. A causa del seu estat de salut precari, va ser traslladat a l’Hospital de Sant Joan, un centre sanitari amb pocs recursos i sense personal, qualificat per aquest tipus de lesions tan greus: va estar 21 dies agonitzant, sense que ningú ni la família en sabés res. Va morir el 17 de setembre, a les 22.15 h. La part de la família que encara vivia a Andalusia va ser avisada un cop mort. A la mare i als germans Juan José i Manuel, tot i desplaçar-se ràpidament a Reus, no els van permetre de veure el cadàver ni d’assistir a l’enterrament, que va tenir lloc el 20 de setembre, de forma clandestina i sota la vigilància d’agents de la Guàrdia Civil, a la fossa 11-67 Nord del Cementiri de Reus. Amb la connivència de la judicatura d’aquell moment, amb un sumari ple d’irregularitats i amb falsificació documental inclosa, sense cap mena d’assistència jurídica, i amb la impunitat amb la qual van actuar els agents del cos de la Guàrdia Civil, es va tirar terra damunt d’un cas flagrant de repressió brutal amb resultat de mort.

Recuperació de la seva memòria
Del cas de Cipriano Martos encara no se n’ha fet ni justícia ni reparació legal. Però sí que se n’ha pogut recuperar la memòria i la dignitat. A tot plegat hi ha contribuït la lluita personal del seu germà Antonio, compartida amb els companys i companyes de la Xarxa de Suport a la Querella Argentina contra els crims del franquisme, amb els veïns i veïnes de Ca n’Oriac i la Plana del Pintor que el conegueren i acolliren, amb les Bruixes del Nord i amb els companys del partit en el qual militava. També ha estat cabdal la contribució de la investigació històrica feta pel periodista Roger Mateos, que va desenterrar del silenci la història personal de Cipriano, mitjançant un llibre farcit de testimonis i detalls sobre el seu periple vital i de compromís amb la lluita antifranquista, antiimperialista i anticapitalista.

Exhumació i identificació de les seves restes
Fins al mes de gener de 2023 les seves restes van reposar al Cementiri de Reus. La seva exhumació i la restitució i dignificació de la seva memòria definitives van tenir lloc en el marc de les actuacions incloses en el Pla de Fosses de la Direcció General de Memòria Democràtica (Generalitat de Catalunya).
Els treballs arqueològics es van iniciar el 12 de desembre de 2022. Les seves restes van ser localitzades, recuperades i identificades. La confirmació final es va produir pel febrer de 2023, gràcies als resultats de les proves d’ADN. En el seu cos també es va poder identificar una antiga lesió òssia que s’havia fet al braç esquerre, de jove.
Les seves despulles foren traslladades i enterrades al cementiri de Huétor-Tájar el 3 de juny de 2023, a la sepultura on reposaven els seus pares, en un acte civil de gran emoció.

 

Me despierto
a medianoche,
muchas noches
pienso en ti.

No duermo, no puedo
descansar en paz,
no puedo.

Tus asesinos
pasan delante de mí,
me desafían orgullosos,
me humillan.

Te mataron Cipriano
la guardia civil,
si pudiera dormir,
pero no puedo,
pensando en ti.

Pascual Carrilero Carrilero, company de partit de Cipriano que també fou detingut i torturat en la caiguda de Reus.

 


Cipriano Martos, probablement a Sabadell, entre els anys 1970-1971 (autor desconegut / http://ciprianomartosjimenezinmemoriam.blogspot.com/) // Cipriano Martos Jiménez a Huétor Tájar (Granada), 1964-1965 (autor desconegut / Arxiu familiar d’Antonio Martos Jiménez).

Cipriano Martos a la plaça de Catalunya, Barcelona, entre els anys 1966-1967 (autor desconegut / http://ciprianomartosjimenezinmemoriam.blogspot.com/).

Emblema del Partit Comunista d’Espanya marxista-leninista (Dipòsit digital de documents de la UAB) // EL FRAP, núm. 1, 1971. Butlletí de Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (Dipòsit digital de documents de la UAB).

La primera placa en record a Cipriano Martos que es va col·locar al cementiri de Reus, a càrrec dels camarades de partit, el 17 de setembre de 1979 (Associació de Tècnics d’Investigacions Culturals i Socials, SL - ATICS SL / Direcció General de Memòria Democràtica). 

 

Mural pintat al barri de la Plana del Pintor amb motiu del desè aniversari de l’assassinat de Cipriano Martos, per reivindicar una plaça que portés el seu nom. Sabadell, 1983 (autor desconegut / Paqui Garcia Lorite). // Inauguració popular de la plaça de Cipriano Martos. Sabadell, 15 de desembre de 2019 (autor desconegut / http://ciprianomartosjimenezinmemoriam.blogspot.com/).

Treballs arqueològics d’exhumació de les restes de Cipriano Martos Jiménez. Cementiri de Reus, desembre de 2022 (Associació de Tècnics d’Investigacions Culturals i Socials, SL - ATICS SL / Direcció General de Memòria Democràtica).