LA SENYERA DEL CENTRE DE DEPENDENTS

 

Senyera del Centre de Dependents del Comerç i la Indústria de Sabadell
Material: Seda, fil d’or, fil de plata i passamaneria
Tècnica: Brodat
Any: 1917
Disseny: Gumersindo Peig i Joan Martí (socis del Centre de Dependents)
Confecció: Pere Cerberó i Antoni Pursals, "Ornamentos de Iglesia", Barcelona
Restauració: Elisabet Cerdà i Rosa Flor Rodríguez, CDMT, 2009
Mides: 346 x 162 cm
Aquesta senyera està formada per una bandera catalana, on hi ha brodat amb fils d’or i plata l’emblema del Centre: una aranya dins una teranyina encerclada per la inscripció CENTRE DE DEPENDENTS DEL C I DE LA I. La part inferior es remata amb un fistó on hi ha aplicacions de passamaneria.
La part superior presentava unes ansetes de subjecció de roba, que es van retirar en el moment de la restaurar-la i es van substituir per una tira de veta adherent (velcro) horitzontal amb l’objectiu que la peça no patís.

REVISTA DE SABADELL. Diumenge 4 de febrer de 1917. Any XXXIV. Núm. 8887, pàg. 4.
«Centre de Dependents del Comers i de la Indústria. La artística i rica Bandera que aquesta entitat benemérita estrená el día de la seva festa anyal d’enguany, creada per sotscripció entre sos socis tant protectors com actíus, va quedar ahir exposada en la “Academia de Bellas Arts”. La calificació de rica i artística que l’hi doném a la Bandera del “Centre”, es ben justificada; es rica perquè está confeccionada amb materials de valor, com son sedes, or, plata i demés metalls; i es artística perquè el dibuix es ben executat; en el mitj i sobre ses quatre barres, hi ha brodat en plata i or el distintiu del “Centre”, que com tots sabém es una aranya teixint la bandera catalana, i al extrém hi ha brodades també amb sedes, plata, i or unes garlandes precioses. El remàt de la bandera també es una obra d’art, en el qual hi ha representades totes les seccions de què el “Centre” está compost, com son: Educació, Sport, Propaganda i Socors. Ha sigut dibuixada pels socis del “Centre” en Gumersindo Peig i En Joan Martí, i confeccionada pels artistas barcelonins en Antoni Pursals i En Pere Cerberó.»

Context històric

Aquesta bandera es va presentar al públic el 21 de gener, dia de Sant Sebastià, patró del Centre de Dependents, de l’any 1917. Hostatjada a la seu del Centre, lluïa a totes les celebracions de l’entitat. La festa més lluïda era la de Sant Sebastià. Cada any, la vigília d’aquesta festa la senyera es treia de la seu del Centre de Dependents i es portava en comitiva a presidir el ball del Cafè Teatre Euterpe. Tot això abans de la Guerra Civil.

Al final de la Guerra Civil, amb el desmantellament de la seu del Centre, alguns dels socis la van salvar i restà amagada en domicilis particulars Segons va informar al Museu la Sra. Sala, després de la Guerra la va tenir guardada el seu pare, Josep Sala Aguilar, entre 1939 i 1956, any en què es va morir. Després, va passar a mans de la família Sagués. Finalment, va ser reclamada pels socis i sòcies supervivents del Centre, que al mes d’octubre de 1981 en feren donació al Museu.

 

A l'esquerra: Festa Major de 1914. Tribuna del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria (Josep Boixadera, edició postal / AHS). A la dreta: Carrossa de la "batalla de les flors" passant per davant del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria a la Rambla. festa Major de Sabadell. Entre 1909 i 1936 (Francesc Casañas Riera / AHS).

El Centre de Dependents del Comerç i la Indústria de Sabadell va ser una entitat fundada el 1907 que aplegava dependents del comerç i de la indústria, comptables i també quadres intermedis de les empreses sabadellenques. Fou una entitat important en el context social i professional del Sabadell de l’època. Va desaparèixer el 1939, quan al final de la Guerra Civil els seus bens foren confiscats i el local social, desmantellat. L’únic que es pogué salvar va ser la senyera.

Per a progrés dels seus socis, impartia cursos de tenidoria de llibres, càlcul mercantil, comptabilitat, matemàtiques, taquigrafia, mecanografia, català, castellà, francès, anglès, teoria de teixits i esperanto. També tenia una activa secció d'esports i excursionisme. El Centre organitzava sortides adreçades als socis per visitar fàbriques d’arreu; moltes vegades ho feien conjuntament amb altres centres de dependents de Catalunya.

A Barcelona hi havia el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI). I Girona, Lleida, Manresa, Mataró, Reus, Sabadell, Tarragona, Terrassa, Valls i Vic comptaven amb centres de dependents propis. Tots aquests centres col·laboraven molt entre si, però eren independents.

Aquests centres eren independents, però mantenien molta relació. La seva presència en les activitats culturals i festives de la ciutat fou molt remarcable; participaven i organitzaven actes per la Festa Major, per l’Aplec de la Salut, per Sant Sebastià, tornejos esportius, etc.