Del 8 d'octubre al 15 de novembre de 2015, al Museu d'Història

La relació de Lluís Companys i Jover amb la ciutat de Sabadell va ser polièdrica. Fou una relació professional, com a periodista (de vocació) i advocat (de formació), i política, en la seva condició d’ideòleg i orador prorabassaire i de militància republicana i federalista. També fou una relació personal: hi tenia moltes amistats i coneguts i en el que havia de ser la ciutat jardí de Can Rull s’hi féu construir una casa xalet. I, finalment, també hi mantingué una relació institucional, com a diputat per Sabadell primer a les Corts espanyoles els anys 1921 i 1923, i després, el 1931, a les Corts Constituents de la Diputació provisional de la Generalitat de Catalunya, i com a president de la Generalitat, entre els anys 1933 i 1940.

Podem dir que aquesta vinculació amb Sabadell arrenca, de forma simbòlica, l’any 1916, quan es publica el seu primer article en el setmanari Sabadell Federal, d’arrel republicana i federalista: “La política del máuser. El orden de abajo y el desorden de arriba”, un text contra la Guerra del Marroc.

En poc més de 24 anys, fins que va ser afusellat per ordre del general Franco al Castell de Montjuïc, el 15 d’octubre de 1940, els esdeveniments històrics es van precipitar sobre manera, a la nostra ciutat, a Catalunya, a Espanya i a tot Europa. Lluís Companys va viure una època històrica realment intensa i convulsa, plena de conflictes, accidents i avatars polítics, socials i econòmics, i d’amargors personals, que va acabar de manera brutal i sagnant. A tall d’exemple, només cal recordar que entre els anys 1917 i 1936 va ser empresonat 13 vegades i va estar reclús, en total, 2 anys i 4 mesos, és a dir, uns 810 dies, dels quals en dues ocasions ho fou per una llarga temporada: a la presó de la Mola –a Maó–, l’any 1929, i als penals de Cartagena i Cadis, entre el 1934 i el 1936.

L’univers sabadellenc amb el qual es va relacionar en Companys està farcit de noms de persones significades per la seva activitat política d’aquella època, però també de simples ciutadans i ciutadanes, veïns i veïnes, amics i amigues, treballadors públics, professionals de diferents camps i de gent del món de la cultura. Amb aquest entorn humà va compartir lluita, anhels i enfrontaments polítics, penes de presó, projectes personals i socials, vida i veïnatge, inquietuds intel·lectuals i culturals, mítings, converses de cafè, responsabilitats institucionals, guerra i sofriment i, finalment, la retirada i l’exili: Josep Altura, Amadeu Aragay, Joan Balart, Joan Bistuer, Lluís Casals, Isidre Crusafont, Ricard Fornells, Astre Janer, Magí Marcè, Abdó Mimó, Joan Miralles, Josep Moix, Joan Mora, Joan Morral, Jaume Ninet, Armand Obiols, Joan Oliver, Joan Oliveras, Jaume Òssul, Balbina Pi, Fidela Renom, Josep Renom, Salvador Ribé, Joan Sallarès, Salvador Sarrà, Francesc Trabal, Pau Vila, Melcior Vinyals...