Aquest aqüeducte subterrani d'aigües netes és el segon en importància que s'ha localitzat i excavat a Catalunya.  Es presentarà al públic el proper 7 de juny de 2022 en roda de premsa.

Lloc: Parc Empresarial de Sant Pau de Riu-sec. Parcel·la en fase d’urbanització a la part posterior de la Masia de Sant Pau (a la banda nord de l’Estació Depuradora).

Amb motiu d’una intervenció arqueològica preventiva que s’ha estat realitzant aquests darrers dos anys en una parcel·la en fase d’urbanització del sector de Sant Pau de Riu-sec (Parc Empresarial), s’ha localitzat, documentat i excavat el segon cuniculus romà (aqüeducte subterrani d’aigües netes) més important de Catalunya. És tracta d’una de les poques estructures d’enginyeria hidràulica romana d’aquestes característiques conservades a Catalunya. A l’antiga Tarraco romana i a una profunditat de 12 m del subsol de l’actual ciutat, n’hi ha un altre documentat de fa més anys, més complex i de més longitud (+300 m), que podem considerar el més rellevant del nostre país en termes tipològics, històrics i científics.

Aquesta galeria subterrània està excavada al terreny geològic i té 60 cm d’amplada. La galeria presenta un traçat força rectilini, orientat sud-est/nord-oest, amb un lleuger pendent descendent cap al nord-oest. La secció és de parets verticals i fons pla, amb el sostre de volta amb una alçada màxima d’1,70 m. En total s’ha pogut comprovar l’existència de 149 m del seu traçat, dels quals se n’han excavat 127.

Aquesta troballa completa i torna a posar en el mapa arqueològic català la importància del poblament romà en el nostre terme: al Parc de Can Gambús també s’hi conserva un tram d’un altre cuniculus, d’època romana republicana, que ara passa a ser el tercer en importància i longitud conservada a tot Catalunya.

Es tracta d’un aqüeducte subterrani per portar aigües netes, del qual se n’ha pogut descobrir l’origen de captació de l’aigua (un pou o font del qual n’ha desaparegut bona part de la seva morfologia) però no el seu destí.

D’acord amb la Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, una part del cuniculus (un tram d’uns 20 metres) es conservarà, es museïtzarà i s’adequarà per a les visites, en l’espai público-privat del futur establiment comercial i logístic que s’implantarà en aquesta parcel·la (Bricomart). La resta, un cop ja ha estat documentat i analitzat, quedarà afectat per l’obra nova de la nau de serveis que s’hi ha de construir; tanmateix, d’aquest tram del cuniculus que no es conservarà se n’ha fet un enregistrament en 3D per tenir-lo a l’abast com a recurs didàctic. Aquest acord amb la promoció privada permetrà que el Museu d’Història de Sabadell hi pugui programar visites per a escolars i públic en general.

La intervenció arqueològica ha estat realitzada per l’empresa CATARQUEÒLEGS SL, sota la direcció d’Emiliano Hinojo García i Ariadna Vidal Alcaraz i la coordinació de Jordi Morera.

Vista general del cuniculus i treballs d'excavació arqueològica d'un dels pous (CATARQUEÒLEGS SL).

El cuniculus romà de Sant Pau de Riu-sec

A escala constructiva, la neteja de les parets ha permès identificar les traces o marques dels pics o escarpes dels seus constructors, fet que permet establir que l’obertura de l’estructura va ser totalment manual. També s’han observat possibles fornícules al llarg de la galeria a distàncies variables, que es feien servir per dipositar una llàntia d’oli per tal d’il·luminar la galeria durant el procés construcció.

Al llarg de la galeria s’han identificat fins a 7 pous per on s’efectuava l’extracció de les terres en la seva construcció i un cop finalitzat servien com a punts d’entrada de ventilació en les tasques de manteniment. Aquest estan a distàncies variables entre els 42 i 7,25 m. Els tres primers són de planta circular amb un diàmetre aproximats d’1,10 m, i els 4 restants són de planta quadrada d’1x1 m. En els tres pous circulars, els quals són els que tenen més alçada conservada, s’han pogut observar als perfils dues filades paral·leles de retalls de forma ovalada, a distàncies regulars de 10 cm entre ells, corresponents a les escales per poder accedir i sortir del cuniculus a través d’aquests pous.

Durant l’excavació del darrer pou, s’han recuperat diversos fragments de tegula i alguns fragments de dolium, que ens permeten situar l’amortització d’aquest cuniculus durant l’època romana, sense ser possible fer una datació més concreta.

Talment, a l’inici del cuniculus es va observar que el primer pou tenia uns 50 cm més de fondària que la galeria, esdevenint un lloc de decantació, del que es pot inferir que el cuniculus hauria portat aigües netes.

En el mateix solar, s’han delimitat i excavat diverses estructures, corresponents a tres moments temporals diferenciats:

- Finals del segle III aC - primera meitat del segle II aC: Un total 13 estructures, de les quals s’identifiquen 11 sitges, una fossa circular i un retall indeterminat.

- Finals del segle IV – mitjans del segle V dC: Un retall o fossa de grans dimensions i 12 sitges.

- Èpoques moderna i contemporània: 3 cubetes i 5 rases, totes elles relacionades amb el sistema de regadiu dels camps de conreu de l’antiga Masia i Granja de Sant Pau.

- Època indeterminada: 14 retalls.

Detall de l'interior de la galeria subterrània del cuniculus, en procés d'excavació (CATARQUEÒLEGS SL).

Restitució del cuniculus en 3D (CATARQUEÒLEGS SL).

El cuniculus romà de Can Gambús

Del cuniculus romà de Can Gambús se’n van documentar un total de 121 metres de recorregut, durant les intervencions arqueològiques preventives que es van portar a terme en aquest sector durant els anys 2003-2006.

La galeria subterrània fa 1,90 m d’alçada i 0,50 m d’amplada. A cada inflexió del seu recorregut i a prop de cada pou hi ha unes fornícules excavades a les parets laterals, a 1,50 m d’alçada, que servien per posar-hi les llànties d’oli que els servia per il·luminar-se durant les tasques de construcció i de manteniment.

Del cuniculus se n’han localitzat 7 pous de registre, separats aproximadament 18 m l’un de l’altre. Cada pou, de planta quadrangular, va ser excavat arqueològicament fins a 2 m de profunditat (per qüestions de seguretat), amb l’excepció dels tres que van ser eliminats, que van ser excavats també en tota la seva profunditat fins a un màxim de 5 m fins a tocar del fons de la galeria. En les parets laterals dels pous es conserven els encaixos per posar-hi els pals de fusta que els servien d’escala.

D’aquesta galeria subterrània es va poder excavar en la seva totalitat un tram de 42 metres (l’extrem sud del cuniculus) i tres dels pous, perquè es va haver d’eliminar per poder fer la urbanització d’aquest nou barri (carrers i rotonda). D’aquesta manera es van poder documentar tot el sistema constructiu d’aquesta estructura i les seves característiques tipològiques.

Aquest cuniculus de can Gambús sí que s’ha pogut datar amb més precisió en els segles I-II dC i de la seva estructura en queden conservats i sense excavar arqueològicament, sota l’actual parc de Can Gambús, uns 79 m, a una profunditat màxima d’uns 5 m en el seu punt més alt.

Diverses hipòtesis apunten a que aquesta construcció hidràulica podia tenir relació amb la vil·la i terrisseria romana de Can Feu, situada un quilòmetre cap al sud i que es va localitzar i excavar ja fa un temps en l’actual emplaçament del Barcelona Moda Center, aproximadament.

  Visites al cuniculus romà de Can Gambús (MHS).