Arrel de la recerca del MHS sobre la sirena d'alarma antiaèria de Gernika, el mateix museu, en col·laboració amb l'Arxiu Històric de Sabadell, ha descobert que la sirena que actualment encara sona a l'Ajuntament també és de la Guerra Civil, es va fabricar a La Electricidad i es va instal·lar l'agost de 1937, en el marc de l'organització incipient de la defensa passiva de la població sabadellenca davant del perill dels bombardejos feixistes que donaven suport militar a l'exèrcit del general Franco.

Fa uns mesos que l’equip tècnic del Museu d’Història de Sabadell (MHS) ha estat investigant una de les sirenes que van sonar per alertar del conegut i tràgic bombardeig de Gernika, que va tenir lloc el 26 d’abril de 1937. Aquesta sirena estava instal·lada a la fàbrica d’armes Astra d’aquesta població basca, i va ser fabricada per l’empresa sabadellenca La Electricidad SA.

El passat 30 d’abril el tècnic del MHS Genís Ribé va ser convidat per membres del col·lectiu Lobak de Gernika (els que van salvar i recuperar la sirena de l’enderroc de l’edifici industrial on estava instal·lada originalment, l’any 2006), per fer una xerrada sobre la història d’aquest aparell (conjuntament amb l’historiador local Txato Etxaniz) i per participar en diversos actes commemoratius del devastador bombardeig.

Estirant el fil d’aquesta recerca, conjuntament amb l’equip tècnic de l’Arxiu Històric de Sabadell (AHS), el MHS ha fet un descobriment inesperat: la sirena que des de fa anys fa la crida oficial a les concentracions de caràcter civil i solidari a la plaça de Sant Roc, i que s’activa a l’edifici de l’Ajuntament, és una sirena que es va fabricar durant la guerra civil espanyola i que es va adquirir i instal·lar el mes d’agost del 1937.    

LA SIRENA DE SABADELL: HISTÒRIA I CARACTERÍSTIQUES

Segons els expedients de compra conservats a l’AHS (AMH 2398/4, exp. 36/1937 i AMH 2398/10, exp. 42/1937),  l’Ajuntament de Sabadell va adquirir  a la casa La Electricidad EC (empresa col·lectivitzada), “(...) un grup sirena d’eix vertical, motor trifàsic de 5HP, a 220/380 volts, 50 períodes, 3.000 revolucions”, equipada amb els accessoris corresponents, amb destinació al servei de Defensa Passiva (acord de 21 de juliol de 1937). L’objectiu municipal era el de poder disposar d’una sirena molt potent per fer front i alertar del perill d’una “acció del feixisme criminal”.

Efectivament, aquesta compra es duu a terme en el marc d’una primera organització de la defensa passiva en prevenció dels atacs aeris feixistes que donaven suport a l’ofensiva de l’exèrcit del General Franco. Cal tenir present que a Sabadell encara estava molt present el bombardeig que va patir l’entorn del camp d’aviació, per la banda de Barberà del Vallès, el 13 de març de 1937, i que també s’havien produït els primers bombardejos contra la població civil a Barcelona capital i algunes poblacions  properes. L’alcalde d’aquells moments era en Josep Moix i la iniciativa de fer aquesta compra i instal·lació fou del sindicalista anarquista Pere Mañé i del conseller regidor d’Esquerra Republicana de Catalunya Josep Esteve. Uns mesos després, a partir dels mesos d’octubre i novembre de 1937, ja s va constituir la Junta de Defensa Passiva Local de Sabadell que va posar en marxa la construcció de refugis antiaeris per a la població civil, alguns dels quals encara es conserven a la nostra ciutat.

La sirena, els accessoris i la seva instal·lació va suposar una despesa total de 10.255 pessetes. La sirena sola va costar 3.775 pessetes, i també es va comprar un grup electrògen i altres aparells i materials per valor de 6.480 pessetes, instal·lació inclosa.

La sirena té el número de fabricació  25.673, funciona amb un corrent de 220/380 volts, té una potència de 5 HP i el rodet gira a 2.850 revolucions reals. Segons els models de sirena que es van projectar durant la guerra, entre els mesos de desembre de 1936 i de febrer de 1938, i segons la documentació de l’adquisició, es confirma que aquesta sirena és del tipus III vertical, sense dispositiu morse. Consta de la peça del sòcol clavat al terra de la coberta de l’Ajuntament, la carcassa que protegeix el motor intern, el rodet de 8 obertures amb el seu suport, i un protector - ressonador superior de forma cònica. Actualment segueix instal·lada en el seu lloc original, en la coberta situada a la part posterior de l’edifici, en l’angle Nord Nord-est. En aquest terrat encara es conserva, anul·lat, l’anell porta línia elèctrica amb els característics aïlladors de porcellana.

LA ELECTRICIDAD, SA (a partir del desembre de 1937 LA ELECTRICIDAD, EC)

L’empresa La Electricidad SA es va fundar l’any 1897 (aleshores La Electricidad. Brujas, Frêne y Agazzi) i fou una de les empreses pioneres catalanes i de la península Ibèrica en el desenvolupament i la fabricació d’ instal·lacions i maquinària elèctrica per al sector de la il·luminació elèctrica, producció i transmissió de força i telefonia. El 1911 es va constituir en Societat Anònima, el 1916 es va construir la seva enorme i emblemàtica nau de foneria i l’any 1946  amplià les seves instal·lacions  amb uns nous tallers que en part s’han conservat fins avui, rehabilitats, com a recinte firal de la ciutat (Fira Sabadell).

Amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola, ja el mateix juliol de 1936, l’empresa, la metal·lúrgica més gran de la ciutat,  fou col·lectivitzada de facto. Inicialment els talleres foren proveïdors de la Comissió d’Indústries de Guerra de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri de Defensa Nacional (Govern de Madrid). La seva producció s’especialitzà en la fabricació d’armament (vasos de granades de mano, munició, armadures de bomba...), motors per a la indústria aeronàutica (a Sabadell es  fabricaven els avions caça Polikarpov I-15, els populars "xatos"), autoblindats i les sirenes d’avís de bombardeig, entre altres elements. La col·lectivització oficial d’aquesta indústria va tenir lloc el mes de novembre de 1936: La Electricidad, E(mpresa) C(ol·lectivitzada). Un any més tard, la producció dels seus tallers passaren a dependre directament de la Subsecretaria d’ Armament del Ministeri de Defensa Nacional espanyol. La seva activitat centrada en la producció de material bèl·lic subministrava productes principalment a les bases aèries de Barcelona, Sabadell, Reus, Castelló i València.

Segons consta en el fons documental de l’empresa que es conserva a l’AHS, aquesta empresa ja havia fabricat, des de l’any 1919, un altre tipus de sirenes: les sirenes de fàbrica per donar el senyal d’entrada, aturada i sortida dels treballadors. Ens consta que aquest tipus de sirenes els continuà fabricant fins el 1949.

Els principals models de sirena per donar alarma en cas de bombardeig eren de dos tipus: vertical o horitzontal. Les fabricaven amb motors de potència diferent (entre 1 HP i 6 HP), amb un radi d’audició d’entre 3 i 7 km, i amb diferents variants i dimensions: amb un sol protector - ressonador o doble, de formes diferents, amb un rodet que podia tenir entre 7 i 10 obertures, de so greu o agut, excepcionalment amb dispositiu morse incorporat para ser activat per un transmissor extern, etc.

LES SIRENES ANTIAÈRIES DE SABADELL I GERNIKA: UNA TROBALLA PATRIMONIAL D’ALT VALOR SIMBÒLIC I DE MEMÒRIA HISTÒRICA

La sirena que es conserva a l’Ajuntament de Sabadell és un bé patrimonial de caràcter tecnològic i simbòlic de gran valor. Amb aquesta investigació i aquestes troballes s’han posat en valor altres valors afegits als testimonis materials de la Guerra Civil espanyola, uns elements que simbolitzen d’allò més la defensa de la població civil davant de la barbàrie feixista que arribava del cel en format de bombardejos indiscriminats.

Amb aquesta troballa, també, les poblacions de Sabadell i Gernika s’agermanen en termes patrimonials i de memòria històrica: ambdues ciutats tenen unes sirenes quasi germanes, datades de la mateixa època, fabricades per la mateixa empresa sabadellenca, la LESA, i de característiques i tipologia molt similars.