Deixeble de Joan Vila Cinca. Estudià a Llotja, on fou alumne d’Antoni Fabrés, de Cusachs i de Graner – tres reconeguts pintors pompiers.

Va prendre part en col·lectives a Sabadell, Barcelona i Madrid. Participà a la II Exposició de Barcelona de 1894 on presentà dues obres Castigo árabe (cat. 457) i Centinela árabe (cat. 458). En aquella època les seves obres respiraven un fort accent orientalista.

El 16 de novembre de 1902 el Centre Líric Dramàtic li va oferir un banquet d’homenatge a l’Hotel Espanya pel seu quadre de tema militar ¡A ells! El 1907 pintà un quadre de grans dimensions sobre la guerra d’Àfrica. Posteriorment abandonà la pintura i es dedicà als negocis familiars. En l’última etapa de la seva vida una malaltia l'obligà a portar una vida més reposada i va tornar a pintar. El 1929 féu una exposició a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell en què mostrava 82 obres entre les seves noves creacions -aquarel·les, guaixos, notes i dibuixos- i algunes obres retrospectives. Aquest retorn tardà a la pintura –havien transcorregut prop de vint anys– suscità opinions contradictòries. Mentre alguns celebraven el retrobament amb l’artista i la seva obra, altres qualificaven la seva obra de vulgar i consideraven que era incomprensible que gaudís del reconeixement del públic.

El MAS conserva una quinzena d’obres de Vicenç Miquel Pous. Dues són a l’exposició permanent i les altres a la reserva. D'entre aquestes darreres destaca Un sentinella armat, dos olis pintats a Guimerà (Urgell), una aquarel·la datada el 1928 i diversos retrats.