El 1928, es va celebrar a Sabadell una exposició homenatge en memòria dels tres fundadors de l'Acadèmia de Belles Arts. Aquella exposició estava dedicada a Joan Vila Cinca, Joan Figueras i Crehueras i Ramon Quer i Vidal.

De tots tres, Ramon Quer era l'únic que no era nascut a Sabadell i el més gran d'edat. Contemporani de Josep Margalef, va establir-se a la ciutat el 1859. Al cap de poc d'arribar-hi fou nomenat professor de dibuix del Col·legi de les Escoles Pies.

Arran de l'epidèmia de febre groga que es declara a Barcelona el 1870 alguns artistes que hi treballaven es dispersaren per Catalunya. A Sabadell hi van anar a parar tres pintors força destacats. Ens referim al pintor decorador Francesc Soler i Rovirosa i a dos representants de l’historicisme pompier que estava de moda en aquells anys: Francesc Sans i Cabot (1828-1881) i Ramon Tusquets i Maignon (1838 - 1904).

Quer ja coneixia Soler i Rovirosa abans que aquest s'instal·lés a Sabadell i segurament connecta ràpidament amb els altres dos pintors. Influenciat sens dubte per ells, començà a pintar, ja que fins aleshores només havia practicat el dibuix. Va col·laborar amb Soler i Rovirosa en la decoració del Teatre Principal.

Poc després tindria lloc el naixement del Club Calces que aglutina els artistes forans i els sabadellencs interessats per les belles arts. Integraren aquesta agrupació Tomàs Bosch, Narcís Giralt Sallarès, Xiquet Creu de la Mà, Marià Burguès, Pere Fàbregas, Miquel Sallarès i el mateix Ramon Quer.

Com que malauradament no ens han arribat gaires notícies sobre la seva biografia creiem que és interessant transcriure el testimoni de primera mà que ens ofereix Mariàn Burguès, un dels seus millors amics i amb qui Quer va col·laborar decorant algunes peces.

“El senyor Quer, era tot un senyor. Anava per tot dia amb jaqué, barret i lentes, quan eren pocs que usessin tals estris. Era miop i hom creia que s’havia fet el nas expressament per a posar-hi aquell montant. Era alt i secardí i duia bigoti. Vivia al carrer de l’Illa, cantonada al de la Concepció. Una casa mig senyorial on hi havia cambra blava, groga i roja i jardí amb brollador i boixos retallats. Era mestre de dibuix de les Escoles Pies i de particulars. Tenia la paciència d’un pedagog i la tolerància d’un creient. No s’atrevia a criticar cap escola ni cap tendència. Quan li preguntaven la seva opinió sobre un dibuix o un quadro gairebé era segura aquesta resposta: -Quina tela gasteu? Quina marca de colors gasteu? On heu fet fer el marc? – L’art per ell era dibuix, pintura i escultura; la música no li deia res. Li era un soroll com qualsevol altre. Era un gourmet dels plats compostos d’ous. Els ous, crusos, dusos, ferrats, amb truita i amb totes les seves composicions eren els preferits. Un dia una part del seu bigoti li anà queient fins a quedar sols amb bigoti a la part dreta. No s’immutà. Continuà anant pertot amb la meitat, com si no se n’hagués adonat. En una excursió ens sorprengué veure´l amb calçotets i barretina. Tots convinguérem que era el Quixot descrit per Cervantes.”

El 1881 prengué part en l'exposició de Belles Arts del Centre Artístic d'Olot on presentà una obra que portava per títol : Calle de un pueblo de Catalunya (cat. 55). L'any següent participà en l'exposició de Belles Arts de Girona i a la de Belles Arts de Sabadell. Quer va ser durant alguns anys president de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell i el 1887 il·lustra el primer número del Boletín del Ateneo Sabadellés i participà en una col·lectiva organitzada per l’Acadèmia.

Són una vintena les obres de Ramon Quer que es conserven al MAS. Quatre formen part de l’exposició permanent i la resta estan a la reserva. La majoria d'aquestes peces són apunts de petit format fets sobre taula que representen de forma molt lliure paisatges.