Escenògraf i paisatgista. Deixeble de Joan Vila Cinca a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. El 1889 va continuar els seus estudis a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i els amplià a Roma i París, on va ser pensionat el 1892. A la capital francesa va ser deixeble de Corpesar, escenògraf del Gran Teatre de l'Òpera de París, i va fer còpies d'obres conservades al Museu del Louvre.

A l'Exposició de Belles Arts de Barcelona de 1891 va presentar quatre marines i un paisatge. Dos anys més tard, el 1894, torna a participar en la Segunda Exposición amb quatre olis i un projecte escenogràfic. A la VI Exposición Internacional de Arte de 1911 va presentar dues obres: Descanso de los segadores (cat. 60) i Al atardecer (cat. 61). Aquell mateix any realitzà una exposició amb pintures i teatrins a la Sala Parés.

Malgrat que Soler Gili va fer decorats per diversos teatres catalans, sobretot és conegut per la seva vessant com a paisatgista. Els seus temes predilectes eren les vistes de Núria, la Vall d'Aran, Ribes de Freser i l’Alt Pirineu.

Soler Gili va ser un pintor molt prolífic i va participar en nombroses exposicions oficials com la de Belles Arts de 1918, la de 1921, l'Exposició Internacional de 1929... En aquests anys en va fer també nombroses d’individuals: el 1909, 1928, 1929, 1930, 1931, 1932, 1933, 1934, 1935 a la Sala Busquets, el 1913, 1914, 1915, 1916, 1920, 1922, 1924, 1925, 1926, 1933, 1934, 1935 a la Sala Parés i el 1923 a El Siglo i el 1932 a les Galeries Laietanes. El 1950, a la Sala Busquets va celebrar una exposició que portava per títol: Sesenta años de pintura que resumia tota la seva trajectòria artística.

A més, fou president de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Barcelona i fou professor a l'Escola d'Arts i Oficis de Sant Martí i a l'Escola Italiana de Barcelona. El 1947 l'Ajuntament de Sabadell li concedí la medalla de la ciutat.

El MAS conserva una trentena d’obres de Domènec Soler Gili. Entre les quals destaca un paisatge panoràmic de Gallifa, dos petits olis intitulats L’aperitiu i la platja que ens mostren un Soler i Gili molt elegant, i finalment una col·lecció d’aquarel·les de Soler Gili que retraten el Sabadell vuitcentista; el museu no té cap peça corresponent a la seva tasca com a escenògraf a la qual es dedicà en la primera època.