Marian Burguès va ser un excel·lent ceramista que va contribuir decisivament a l'evolució de la història de la ceràmica catalana. Fundador del Faianç Català, establiment que posteriorment prosseguirà el seu nebot Santiago Segura. Al llarg de la seva vida, es va sentir també atret per la pintura. Cronològicament la seva producció pictòrica està vinculada a l'Acadèmia de Belles Arts. Burguès, però, no destacà amb els pinzells. La crítica va qualificar com a toscos els seus olis i el públic sabadellenc no fou més condescendent. En canvi, els seus dibuixos i aquarel·les respiren un aire molt més lliure i immediat.

Aquesta dualitat - com a home de pinzells i com a ceramista- ha fet que sigui present en els dos àmbits de la col·lecció permanent. Una representació de la seva obra pictòrica, que inclou també alguns plats decorats, dins la secció d’academicisme i les seves creacions com a ceramista dins la de l'art nou als anys trenta.

Marian Burguès s'inicià en l'ofici de terrisser al costat del seu pare -Marian Burguès i Soldevila- que tenia un obrador. Va perfeccionar la seva formació a Mataró, a la fàbrica "La Genovesa", al costat de Pau Sibina i Cortada. De retorn a Sabadell realitzà les primeres obres signades. Per fugir dels reclutaments militars marxà a Tuïr (França). El febrer de 1873 retornà a Catalunya, però poc després els canvis polítics el feren establir-se a Coïmbra (Portugal), Muel (Saragossa) i Manises (València). L'estança en aquests tres centres productors l'aprofità per aprofundir els seus coneixements sobre determinades tècniques.

El 1876 tornà a Sabadell i es lliurà a la vida ciutadana la qual cosa posa de manifest el seu pensament esquerrà i llibertari. Fundador de diverses associacions de caire cívic com la "Sociedad Espiritista La Fraternidad", el "Ateneo Cosmófilo Enciclopédico", "La Emancipación, Sociedad de actos Civiles"... també va col·laborar en el setmanari anarquista Los Desheredados.

Burguès va prendre part en moltes exposicions col·lectives. Entre altres cal destacar l'Exposició Aragonesa de 1886 en què va guanyar una medalla de segona classe, l'Exposició de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell de 1887 i sobretot l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 en què va obtenir una medalla d'argent i Menció Honorífica. Així mateix el 1892 va rebre una Menció Honorífica per la seva participació en l'Exposició Nacional d'Indústries Artístiques de Barcelona.

Probablement la creació del Faianç Català va tenir lloc el 1896. El punt d'inflexió pel sorgiment d'aquesta nova empresa fou la mort del seu pare el 1895. A partir d'aquesta data Burguès renovaria el taller familiar que s'especialitzaria en la ceràmica decorativa incloent-hi la destinada a la construcció. El catàleg de l'empresa recollia més de 150 models entre bomboneres, brolladors, centres de taula, complements per a la construcció, escopidores, escultures decoratives, gerres, guardioles, jardineres, llars de foc, paraigüers, plats, peanyes...

El 1897 es produïa la primera ampliació del Faianç Català amb l'obertura d'una botiga a Sabadell i el 1901 se n’obriria una altra a Barcelona.

Malgrat aquesta expansió, els negocis no funcionaven i el 1903 es veié obligat a tancar el taller després d'haver liquidat el gènere. Burguès i la seva família es traslladaren a la Bisbal de l'Empordà, on portaren una vida plena de privacions. Entre 1911 i 1917 tornen a viure a Sabadell però les dificultats econòmiques continuen i els obliguen a marxar a Caldes de Montbui.

El 1919 retornen definitivament a Sabadell gràcies a l'ajut de diversos amics i poden construir un nou obrador. Amb les noves produccions reprèn la seva participació en exposicions. El 1922 al Círcol Republicà Federal i a l'Acadèmia, el 1924 al Saló Alavedra de Terrassa, el 1925 a l'Acadèmia i a les Galeries Laietanes; el 1926 a la Sala Parés, a la Societat Artística i Literària de Mataró i a les Galeries Laietanes on exposa a més de ceràmica alguns vidres.

Sobre aquestes peces de vidre esmaltat, que feia conjuntament amb Anton Batlle, ell mateix deia: "La decoració, bastant defectuosa i potser fora de la tècnica en ús. He tingut més en compte la nota decorativa que la pulcritud del dibuix. Cada u sent l'art com ell és i el que jo desitjo és democratitzar el vidre esmaltat al foc, perquè els gurmets de l'art no hagin d'anar a raure en la cursileria del vidre decorat industrialment..."

L'any 1927 exposà a Lleida, Igualada, Reus i Girona. El 1928 juntament amb Pere Gorro presentà una mostra al Centre de Dependents de Terrassa i amb Gorro i Modest de Casademunt, a l'Ateneu Obrer de Manresa. Aquestes exposicions solien anar acompanyades de conferències per mitjà de les quals Burguès donava a conèixer les seves idees sobre la ceràmica. Però sens dubte, la millor forma de conèixer l'opinió de Burguès sobre la ceràmica i la vida sabadellenca és llegir les seves obres: Estudis de terrissa catalana i Sabadell del meu record.

En els darrers anys de la seva vida continua exposant i el 1931 es nomenat professor municipal de ceràmica.

El MAS conserva més de 150 obres seves entre obra pictòrica i ceràmica. Aquesta darrera és la més nombrosa i majoritàriament correspon a la darrera etapa de l'artista que s'inicia el 1919. Es tracta d'obres de tipologia molt variada des de petites figures, fireta, terrissa d'ús quotidià, fins a gerres de gran format. D'entre les peces més antigues cal destacar els plats decorats a l'oli per diferents artistes. Així mateix cal remarcar quatre plafons de rajoles decoratives incomplets, alguns plats amb decoracions en relleu i dos vasos de vidre decorats.