Testa clàssica
Entre 1911 - 1914
Talla de marbre
33 x 18 x 23 cm.
Sense signar
Procedència: Llegat de Maria Cladellas, vídua de Santiago Segura
Inv. 792
Entre 1911 - 1914
Talla de marbre
33 x 18 x 23 cm.
Sense signar
Procedència: Llegat de Maria Cladellas, vídua de Santiago Segura
Inv. 792
Amb 14 anys va entrar d’aprenent al taller d'escultura de Josep Llimona, on va treballar un parell d'anys. Al mateix temps cursà estudis a Llotja i s'inicià, sota la influència de Llimona, en l'estètica realista modernista introduint temes de contingut social. Des de molt jove va mostrar les seves dots com a escultor i amb només setze anys guanyà un premi de l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Saragossa. Amplià estudis a París, Brussel·les, Anvers, Londres i Florència gràcies a una borsa de viatge.
Juntament amb Manuel Ainaud i Claudi Grau fa una exposició el 1903 als Quatre Gats, precedida per una altra a la Sala Parés amb el pintor Ros i Güell. El 1904 marxa a París, on pren part en diversos Salons d'Automne (1904, 1909) i a les exposicions del Champ de Mars (1904, 1906, 1908, 1909, 1910). A la capital francesa romandrà fins el 1913 encara que els estius fa curtes estades a Barcelona. Durant aquestes escapades a la ciutat comtal, freqüentà les tertúlies del Lyon d'Or.
A París defineix el seu estil que s'inscriu plenament en les coordenades noucentistes. La representació de la dona com a materialització de la bellesa, de la joventut, de la llibertat... seguint l'ideal de la Ben Plantada definiran d'ara en endavant el seu llenguatge, deutor d'Arístides Maillol.
El 1911 dugué a terme la primera individual al Faianç Català que dirigia Santiago Segura i on tornarà a exposar el 1912 i el 1914. Aquest mateix any s'integrà a l'associació Les Arts i els Artistes.
El 1915 pren part a l'exposició d'Art Nou Català que té lloc a Sabadell, en què exposa quatre obres, totes propietat de Santiago Segura. Una d’aquestes obres, Cap de dona, és precisament la peça que conserva el MAS i que ingressà formant part de la donació de Maria Cladellas, vídua de Segura.
Al taller de Casanovas es formaren un bon grup d'escultors, com Apel·les Fenosa, Joan Rebull, Josep Viladomat, Josep Granyer, Josep M. Subirachs... El 1919, l'Ajuntament de Barcelona li dedicà una sala d'honor a l'Exposició Municipal de Primavera. El 1922 fou nomenat soci del Salon d'Automne i es casà amb Leona Guerri.
L'any 1927 fundà l'Associació d'Escultors de Catalunya, entitat de la qual fou president.
Presentà dues exposicions a la Sala Parés, el 1927 i el 1928, respectivament. Arran de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 obtingué una primera medalla.
El 1932 Casanovas i la seva família comencen a estiuejar a Tossa, ciutat on passaran la Guerra Civil fins que a l'octubre del 1939 s'exilien a França. S’instal·len a Avinyó i no retornaran a Barcelona fins el 1942. Durant aquest període va fer alguns dels seus millors dibuixos. El 1945 presenta la seva darrera exposició a la galeria Estilo de Madrid.
Casanovas també ens ha deixat alguns peces de grans dimensions com el monument a Monturiol a Figueres (1916) o l’estàtua ornamental a la plaça de Catalunya de Barcelona (1927).