Joan Vilatobà destacà com a fotògraf pictoralista i també va conrear la pintura i arribà a ser professor de dibuix i pintura a l'Escola Industrial. Si bé l'aportació de Vilatobà no va ser gaire destacable en aquest darrer camp, com a fotògraf, en canvi, és importantíssima i fins fa poc desconeguda. Vilatobà és un dels pioners del pictorialisme a Espanya. Aquest moviment, nascut a finals del segle XIX, reclamava un estatus artístic per a la fotografia. L'arribada d'aquesta tendència al nostre país es produí amb retard respecte a la resta d'Europa i els seus seguidors es van dividir en dos bàndols. D'una part els influenciats pel modernisme o pel simbolisme, i de l'altra, els qui seguiren els dictats de la pintura acadèmica i recrearen amb les seves càmeres temes històrics o literaris. Les fotografies de Vilatobà s'engloben en el primer corrent.

El 1898, l'ambient que es respirava a Sabadell no era el més propici per a un jove republicà radical. La crida a lleves de la guerra del Marroc el decidí a exiliar-se. Vilatobà fugí a França i s'establí a Tolosa de Llenguadoc. Des d'allà viatjà en diverses ocasions a Parí,s on se sentí fortament atret per la pintura simbolista, i a Alemanya, on estudià fotografia amb el Dr. Schmid.

En retornar a Sabadell el 1901 obrí un taller de fotografia. L'obertura de l'estudi li portà a rebre tota mena d'encàrrecs que anaven des de la fotografia documental als retrats d'estudi. Paral·lelament, Vilatobà desenvolupà una important tasca com a fotògraf de creació que li reportaria nombrosos premis. Sense anar més lluny, el 1903 va obtenir el primer premi en un concurs organitzat per la Il·lustració Catalana i al llarg de l'any 1905 guanyà el primer premi del Concurs de Figueres, un dels premis del concurs Audouard, el Diploma d'honor a l'Exposición Nacional de Fotografías de Bilbao i el primer premi Gran Medalla d'Honor a l' Exposición Nacional de Fotografias de Madrid que coincidí amb l'aparició de crítiques molt elogioses a la premsa.

El 1904, durant la visita del rei Alfons XIII a Sabadell, Vilatobà fou conjuntament amb Joan Vila Cinca un dels participants més destacats en la mostra que va tenir lloc al Centre Industrial sobre productes locals.

La seva consagració definitiva arribaria el 1919 en ocasió d'una exposició al Círculo de Bellas Artes de Madrid i amb l'exhibició de l'any següent a les Galeries Laietanes de Barcelona.

Vilatobà fou un fotògraf inquiet i curiós que a fi d'ampliar els seus coneixements sobre tècniques i materials fotogràfics va fer freqüents viatges per Europa. Les seves produccions es poden dividir en dos blocs segons la localització: les de "plein air" que corresponen a paisatges en què es manifesta la influència del pintor Modest Urgell i les d'estudi formades majoritàriament per composicions al·legòriques que recreen escenes o representen estats anímics; retrats i nus.

La força de la seva obra cal cercar-la en els seus plantejaments, els atrevits enquadraments, la sensualitat del tractament de la llum... que arriba al seu màxim grau de concreció en els nus que sorprenen per l'agudesa i modernitat de les propostes.

El MAS conserva un important fons d'obres de Joan Vilatobà: unes seixanta obres pictòriques i uns 490 registres d’obres sobre suport fotogràfic, entre positius i plaques de vidre, degudament documentades, que es suma a un conjunt pendent d’inventariar de 173 capses de negatius en plaques de vidre de diferents formats. La major part d’aquestes obres han ingressat recentment en forma de donació, compra i comodat procedents de la col·lecció d’Isabel Vilatobà, neta de l’artista, formant part d’un conjunt més ampli d’obres de Màrius Vilatobà, autors coetanis i material d’arxiu, biblioteca i hemeroteca.