ESPAIS DE LLUITA ANTIFRANQUISTA I RECUPERACIÓ DEMOCRÀTICA

• Web del Memorial Democràtic (Xarxa d'Espais de Memòria de Catalunya)
• TRADUCCIONS ES / EN / FR

De quan els carrers van deixar de ser seus

L’església del Sagrat Cor de Ca n’Oriac, construïda l’any 1964, ha estat el testimoni dels profunds canvis polítics viscuts per la nostra ciutat gràcies a les lluites per aconseguir la recuperació de les llibertats i la democràcia en l’etapa final de la dictadura del general Franco. La parròquia  i el seu entorn va ser un espai que va acollir reunions clandestines, assemblees, manifestacions i accions d’oposició al règim, i on es van viure també els efectes de la repressió policial en moltes ocasions.

Les parròquies de barri van ser uns dels pals de paller d’aquests primers moviments reivindicatius, on s’aglutinaren joves immigrants i militants de moviments catòlics que acabaren fundant les primeres agrupacions de veïns i els primers centres socials de Càritas. Foren el punt de trobada de joves polititzats, que esdevingueren la base del moviment obrer i veïnal antifranquista dels anys seixanta. Així s’endegà el camí de la lluita política, que aleshores també significava reivindicar unes  millors condicions de vida, treball i entorn comunitari i urbà.

En aquest procés hi participaren els membres de la Juventud Obrera Católica (JOC) i de l’Hermandad Obrera de Acción Católica (HOAC), en complicitat amb els capellans obrers (“curas comunistas”, en deia el règim). Aquests grups, entre els quals també hi havia militants obreristes d’origen divers, nasqueren a Torre-romeu i es van estendre ràpidament per Can Rull, Ca n’Oriac, la Creu de Barberà, la Creu Alta i Gràcia.

La repressió d’aquests moviments va ser molt dura: de les 134 persones processades pel Tribunal de Orden Público,  sobretot entre els anys 1968-74,  gairebé un 30 %, el percentatge més elevat, eren veïns i veïnes de Ca n’Oriac, Can Deu, Sant Julià, la Plana del Pintor, Can Puiggener i el Torrent del Capellà. Les sentències més recurrents foren per delictes de reunió o manifestació, associació il·lícita i propaganda il·legal.

El context oficial de l’època era ben galdós: l’alcaldia de Josep Burrull era el símbol d’un Ajuntament especulatiu quant al creixement urbanístic, i autoritari i repressiu quant a l’acció política. En aquest marc, les accions d’oposició clandestina de les primeres Comissions Obreres (CCOO), del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i de les Joventuts Comunistes de Catalunya (JCC), principalment, i també d’altres grups d’esquerra i nacionalistes, començaren a fer-se presents. La confluència entre el moviment obrer i el moviment veïnal s’activà per totes bandes. Es crearen centres culturals i esportius que esdevingueren el bressol de festivals, cicles de xerrades i cinefòrums que en essència esdevingueren activitats de caràcter antifranquista.

Els veïns de Ca n’Oriac es van comprometre i van participar en moltes de les accions de l’oposició antifranquista sabadellenca i en van patir les conseqüències: repressió, lesions, detencions, empresonaments i sancions, com també exili.