Una mostra en homenatge a les dues germanes menors assassinades per l’exèrcit nazi a la massacre d’Oradour-sur-Glane (França), el 10 de juny de 1944.

En col·laboració amb el Memorial Democràtic de Catalunya

Del 29 de maig al 8 de juny de 2018, al Museu d’Història

Fa 74 anys que en plena Segona Guerra Mundial i en la localitat francesa d’Oradour-sur-Glane va tenir lloc una de les matances de població civil més cruentes i salvatges de tota la guerra, comesa per diverses unitats militars de l’exèrcit alemany nazi. Hi van morir un total de 642 persones, entre les quals 18 refugiats i refugiades d’Espanya, entre les quals les dues germanes sabadellenques Emília i Angelina Masachs i Borruel.

Sabadell és la primera ciutat catalana i la segona de l’Estat espanyol que fa un homenatge, en origen, a unes de les víctimes d’aquells fets. I és la primera vegada que s’instal·len unes llambordes stolpersteine en record a unes víctimes del nazisme en sentit més ampli que no pas el de la deportació als camps d’extermini nazis.

El Museu d’Història de Sabadell ha obert una petita mostra amb les dues llambordes dissenyades per l’artista alemany Gunter Demnig i amb documentació de l’arxiu familiar Masachs-Borruel per conèixer la història de vida que s’amaga darrere les dues víctimes de la barbàrie nazi.

Les dues stolpersteine es col·locaran davant del darrer domicili on va viure la família, a la Creu de Barberà, el proper diumenge 10 de juny, en un acte institucional de record i memòria.

Les dades històriques i biogràfiques de la família Masachs i Borruel han estat aportades, principalment, per l’estudiós sabadellenc David Ferrer Revull, membre també de l’Amical Mauthausen.

La família Masachs Borruel

El pare, Joan Masachs Prats, va néixer a Sabadell el 2 de juny 1908. Vivia al carrer del Foment (actualment Vila Cinca) núm. 58. Treballava en una filatura. La mare, Emília Borruel Carbó, nasqué a Zorita (Castelló) el 19 de setembre de 1907. La família migrà cap a Sabadell vers el 1924. El 1930 vivien al carrer Pare Clerch, núm. 8 (finca encara de la família Borruel avui). Es casaren entre els mesos de febrer i març de 1932. Emília Masachs Borruel nasqué al Consultori de Puericultura del carrer Illa, núm. 2 (La Maternitat), el 9 de febrer de 1933. Aleshores la família vivia al carrer del Foment, 58. L’any 1934 la família se’n va a viure a Barberà del Vallès. Angelina Masachs Borruel nasqué al Consultori de Puericultura del carrer Illa, núm. 2 (La Maternitat), el 22 d’agost de 1936. L’any 1936 vivien a l’avinguda Primer de Maig, núm. 50, a Barberà del Vallès, en un pis que hi havia damunt del conegut bar “El Lliri”, a la Creu de Barberà. Actualment aquesta adreça es troba dins del municipi de Sabadell, i coincideix amb l’adreça de la carretera de Barcelona, núm. 558; el barri de la Creu de Barberà fou agregat a Sabadell l’any 1954. L’edifici de l’antic bar “El Lliri”, que entre els anys 1932 i 1967 el porten la Marina Masachs Prats, tieta de les dues nenes assassinades, i el seu marit Josep Masachs Vilatarsana, i que després fou conegut com a “Cal Simonet”, es va enderrocar. Aquests tram de la cerretera de Barcelona ha caviat diverses vegades de nom: Carrer de la Creu, Avinguda Primer de Maig (1934-1939), Avenida de la Cruz (1940-1950), Carretera de Barcelona (a partir de 1960)...

Retrat familiar al peu del monument a Colom, a Barcelona, tardor de 1936 (autor desconegut / cedida per Maria Rosa Masachs Borruel).

Guerra Civil i exili a França

Amb l’esclat de la Guerra d’Espanya, en Joan Masachs s’allistà voluntari a l’exèrcit republicà, com a milicià de la columna Carles Marx. Amb la militarització d’aquest contingent passà a la 27 Divisió, 122 Brigada Mixta. Al final de la guerra consta que la família entrà a França cap al 12 de febrer de 1939. La mare, i se suposa que les dues filles també, són enviades a St. Martin-Belle-Roche (Saône et Loire) fins el setembre 1939. Després són confinades al camp d’Argelers-sur-Mer, fins al maig de 1940. Aleshores es retrobaren amb el pare: ell estava destinat a la 175ª CTE (Companyia de Treballadors Estrangers [Tercera República]) a Escolives (Yonne). Probablement treballava a la fàbrica d’avions subterrània de Cravant. El juliol de 1940 ell passà al 643è GTE (Grup de Treballadors Estrangers [Règim de Vichy]) d’Oradour-sur-Glane (Haute-Vienne). La mare i les dues filles el seguiren. Al 643è GTE treballà a pedreres, fusteries, ... El 1943 el reclamen per l’S.O. (Alemanya o Mur de l’Atlàntic), i se li perd un xic la pista...

Emília i Angelina Masachs Borruel en un retrat fet a Saint-Junien (Hautte-Vienne), cap als anys 1940-1941 (autor: Lafontan / Arxiu familiar Masachs, cedida per David Ferrer Revull).

Segona Guerra Mundial: la massacre d’Oradour-sur-Glane

La família quedà atrapada en territori francès i enmig de l’ocupació alemanya, en el context de la Segona Guerra Mundial. Ja molt avançat aquest conflicte, el el 10 de juny de 1944, la població d’Oradour-sur-Glane fou ocupada i massacrada pel destacament del 1r Batalló del 4rt Regiment de la Panzergrenadier Der Führer, pertanyent a la Panzerdivision Das Reich de les Walfen-SS. Fou la matança de civils més gran de les comeses per les tropes alemanyes a França, coincidint amb la batalla de Normandia. En la massacre foren assassinades un total de 642 persones: 190 homes afusellats, 245 dones i 207 nens i nenes metrallats i cremats a l’església. Entre aquestes víctimes hi hagueren un total de 18 refugiats espanyols, entre les quals les germanes Emília i Angelina Masachs Borruel. Gairebé s’aniquilà tots els habitants de la vila, i es destruïren la major part dels edificis i de les infraestructures, quedant un rastre de ruïnes fumejants esfereïdor. En el moment de la matança a la vila hi vivien pensionistes i refugiats de classes acomodades, juntament amb nens originaris dels Migdia-Pirineus i de la Provença, així com diverses famílies espanyoles refugiades i exiliades, i també alsacians, lorenesos i jueus. Poc abans de l’entrada de les tropes a la vila, els dos grups escolars es preparaven per començar les classes de la tarda; les germanes Masachs estudiaven en aquestes escoles. Al final de la guerra aquestes ruïnes van ser mantingudes en el seu estat per ordre del govern francès de Charles de Gaulle, com a record d’aquest crim humanitari i símbol dels sofriments causats per l’ocupació i la barbàrie nazi:

“Oradour-sur-Glane est le symbole des malheurs de la patrie. Il convient d’en conserver les souvenir, car il ne faut plus jamais qu’un pareil malheur ne se reproduise”

“Orador de Glana és el símbol de les dissorts de la pàtria. Convé preservar el seu record, ja que cal que mai més es repeteixi una desgràcia com aquesta.”

(discurs de Charles de Gaulle a Oradour-sur-Glane, març de 1945)

Imatges de la vila d'Oradour, destruïda i en runes, entre els anys 1947-1948, preses per Joan Masachs i Borruel poc abans de tornar a Sabadell (cedides per Maria Rosa Masachs Borruel)

Els pares de les dues nenes que en els moments d’aquells fets no estaven a la vila: el pare estava destinat a un Grup de Treballadors Estrangers i la mare era a la casa on vivien, en el nucli proper de La Fauvette, on s’hi quedaren a viure un cop acabada la guerra. Allà mateix tingueren dos altres fills: Joan (1946-1998) i Maria Rosa (1947). En Joan Masachs treballava en una empresa fusteria de Dieulidou, de xofer. La família tornà poc després a Sabadell, tot i que havien demanat la naturalització francesa el 1948. A Sabadell visqueren en el mateix domicili de la Creu de Barberà, al pis de sobre el bar “El Lliri, entre els anys 1948-1952/53; després se n’anaren a viure amb l’àvia al carrer del Pare Clrech, 8, a la Creu Alta, fins els anys 1955/56, en què s’establiren definitivament al carrer del Dr. Gimbernat, 68, pis (al barri de l’Eixample). La parella, Joan i Emília, mor l’any 1979. Actualment encara és viva la segona filla del matrimoni Masachs-Borruel, na Maria Rosa, i altres membres de diferents branques familiars que resideixen, alguns, entre Sabadell i Barberà del Vallès.

Les stolpersteine a Sabadell

El passat 27 de gener de 2018 Sabadell va iniciar un homenatge molt especial en record a les víctimes de l’holocaust nazi, amb la col·locació de 23 llambordes stolpersteine en diferents punts de la ciutat, unes peces creades per l’artista alemany Gunter Demnig. Aquesta iniciativa, promoguda pel Memorial Democràtic de Catalunya (Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Generalitat de Catalunya) tindrà la seva continuïtat l’any vinent, entre els dies 26 i 27 de gener de 2019, coincidint amb el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, amb la col·locació de 39 noves llambordes.

A Sabadell seran objecte d’aquest sentit homenatge un total de 61 deportats sabadellencs que hi van néixer i/o hi van tenir el seu darrer domicili en el moment de l’esclat de la Guerra Civil, moment clau que va marcar l’inici del seu itinerari cap a l’exili a França i a la seva deportació final als camps de concentració i d’extermini nazis en el marc de la Segona Guerra Mundial.