BALBINA PI I SANLLEHÍ, SABADELLENCA D'ADOPCIÓ
Al Museu d'Història
Inauguració: 7 de març, a les 18:30 h
En el marc del Dia Internacional de les Dones (8 de març) i de l’Any Balbina Pi Sanllehy (50 anys de la seva mort, 2023)
Del 8 de març al 28 d’abril
Recull d'articles publicats al setmanari d'esquerres "L'Avenir" (1921-1922)
Comissariat: Genís Ribé Monge (MHS)
Hi col·labora: Arxiu Històric de Sabadell
Amb el suport de: Diputació de Barcelona i Generalitat de Catalunya
Balbina Pi i Sanllehí, a Badalona, anys 1955-1960, vivint en un exili interior. (autor desconegut / AHS).
Biografia de Balbina Pi Sanllehí
Balbina Pi (Sant Boi de Llobregat, 20 de setembre de 1896 - Perpinyà, 24 de juliol de 1973) fou una dirigent anarcosindicalista catalana i actriu amateur de teatre. i companya del sindicalista alcoià, també establert a Sabadell, Gonçal Soler Bernabeu. La parella tingué tres filles: Teresa (més endavant Teresa Rebull, nom artístic que va prendre com a cantautora), Llibertat i Assutzena. Balbina va arribar a Sabadell vers l’any 1900, quan tenia quatre anys. La seva mare havia enviduat i es van establir a la nostra ciutat, al barri de Gràcia, amb les seves germanes Carme i Magdalena. De ben jove va treballar al l’empresa Seydoux i Companyia, de filadora, i després, ja com teixidora, en les fàbriques de Juli Puncernau i Fills d’Emili Sallarès, totes dedicades al teixit de llana per senyora. El 1917 va esdevenir delegada de la Federació Local de Sindicats, i ja estava vinculada a la CNT. Va ser una dona molt activa i propagandista dels drets dels obrers, sobretot de les dones treballadores i per la justícia social: feia mítings amb les seves companyes de fàbrica de Sabadell i altres companyes i companys sindicalistes destacats del sindicat anarcosindicalista: Àngel Pestaña, Joan Peiró, les germanes Encarnació i Roser Dulcet, Lola Ferrer, etc. En el marc de la repressió que va patir la classe treballadora i sindical entre els anys del pistolerisme i la dictadura de Primo de Rivera, Balbina i la seva família va haver de canviar de domicili sovint: va marxar de Sabadell l'any 1922, es va establir en diverses viles i ciutats (Sant Boi, Alcoi, Barcelona...), però acabà retornant a Sabadell cap als anys 1925-1926. Balbina va col·laborar i escriure molts articles sobre el seu pensament polític, llibertari i feminista, al setmanari d’esquerres republicà L’Avenir, editat pel Círcol Republicà Federal (CRF), on també signava amb el pseudònim Libertad Caída. També col·laborà amb la premsa anarquista, com Solidaridad Obrera, Nuestra Voz i Acción Cooperativista, on en alguna ocasió signava amb el pseudònim Margot. Va dirigir l’Agrupació Femenina Anticlerical de l’Ateneu Republicà d’Hostafrancs (Centre Republicà Federal Ibèric), força influenciat per la CNT, que arribà a tenir 66 militants. L'any 1920 dirigia el grup Mujeres Republicanas del CRF, que al mes de novembre va fer campanya per l'alliberament dels líders sindicals i republicans detinguts i empresonats a la Mola de Maó. Durant molts anys també va cultivar la seva faceta d’actriu de teatre i va actuar en moltíssims centres i societats teatrals locals. Amb la proclamació de la Segona República els seus postulats es radicalitzaren i s’alineà amb la FAI, durant la Guerra Civil també. Acabada la guerra, i ja separada del Gonçal Soler, s’exilià primer a l’interior de Catalunya (Palafolls) i després, l’any 1960, malalta i dèbil del cor, la seva filla Teresa Rebull se l’emportà a viure amb ella a Sceaux, a les afores de París. Puntualment continuà fent d’actriu en representacions de teatre amb els companys i companyes de la CNT a l’exili. Les seves despulles reposen al cementiri de Banyuls de Marenda, juntament amb les del seu company Gonçal Soler, que va morir tres anys més tard, i que també se n’havia anat a França per estar prop d’ella i de les seves filles, l’any 1972. Les seves conviccions llibertàries i per la justícia social, i també per la joia de la vida i de l’art, es mantingueren fermes fins al seu darrer alè.
Balbina Pi i Sanllehí, a Sceux, prop de París, anys 1960-1972, probablement a casa de la seva filla Teresa Rebull (autor desconegut / AHS, cedida per Germinal Rebull).
Balbina Pi i Gonçal Soler, el seu company de vida i de lluita, probablement a Banyuls de la Marenda, cap a l'any 1972 (autor dewsconegut / AHS, cedida per Germinal Rebull).
L’exposició
En aquesta mostra es posa especial èmfasi en diversos aspectes de la biografia de Balbina Pi a ulls de la seva filla Teresa Rebull (Teresa Soler Pi), a partir de les seves memòries recollides en el llibre Tot cantant, editades per Columna l’any 1999 i reeditades en francès per Balzac éditeur, En chantant, l’any 2004. També s’ha aprofundit en la recerca de la documentació i l’hemeroteca de l’Arxiu Històric de Sabadell, de la qual se n’exhibirà una mostra d’originals a l’exposició. Igualment es mostraran algunes fotografies inèdites del fons familiar de Germinal Rebull, net de la Balbina Pi. L’exposició fa una aportació d’informacions inèdites i poc conegudes d’aquesta figura de l’anarcosindicalisme i del món teatral amateur, sobretot de quan va estar vivint i treballant a la nostra ciutat, entre els anys 1900-1936.
El muntatge comptarà amb una edició consultable en facsímil dels 22 articles publicats per Balbina Pi al setmanari d’esquerres L’Avenir, editat pel Cercle Republicà Federal de Sabadell, entre els anys 1921-1922, una mostra molt completa del seu pensament i dels seus anhels polítics i socials.
Finalment s’exposarà, també, un fragment d’un rètol del Sindicat Camperol de la CNT-FAI, dels anys 1937-1938, conservat al fons del Museu d’Història, que ens evoca la vinculació de la Balbina amb aquesta organització anarcosindicalista.
El primer article publicat per Balbina Pi al setmanari d'esquerres republicà L'Avenir, l'1 de gener de 1921, i programa d'una obra representada al Teatre de la Societat Coral Colom (Casinet de la Creu Alta) el 26 de març de 1933, en què actuà Balbina Pi (AHS).
Una conferència
- 21 de març, a les 18.30 h, Sala d’actes. Conferència Balbina Pi i Sanllehy, pensament i acció, a càrrec d’Isabel Segura Soriano, historiadora i comissària de l’Any Balbina Pi i Sanllehy (Institut Català de les Dones-Generalitat de Catalunya).
Balbina Pi i Sanllehy, treballadora tèxtil, anarcosindicalista i feminista, vinculà la seva acció directa -a destacar la vaga de les dones de 1918 a Sabadell i la defensa del dret més elemental, el dret a la vida- amb el seu pensament, que deixà escrit en publicacions com Solidaridad Obrera, L’Avenir i Solidaridad Proletaria, entre d’altres.
Part d'un rètol pintat sobre fusta del Sindicat Camperol de la CNT-FAI de Sabadell, dels anys 1937-1938 (MHS).